font: http://www.elperiodico.cat

Woody Allen: “A Barcelona tot inspira”
A punt d’arribar a Espanya després de l’exitosa estrena als EUA, el film d’Allen es veurà a Sant Sebastià fora de concurs.

ESTIMAT A EUROPA NOVA YORK, 1935 TÉ TRES OSCARS HA RODAT LES SEVES ÚLTIMES QUATRE PEL.LÍCULES A EUROPA PAZ MATA
LOS ANGELES
–Té un gran ull per captar la bellesa de ciutats tan diferents com Nova York, París, Venècia, Londres i Barcelona. ¿Com afecta l’entorn a l’escriure una història?
–Afecta fins al punt d’haver de canviar la història perquè s’acomodi a l’entorn. Em passa fins i tot a Nova York. Un exemple és Annie Hall. Buscava exteriors, vaig veure una casa a sota d’una nòria i en aquell moment vaig decidir canviar el lloc de naixement del personatge per aquella casa de Brooklyn. A Barcelona va ser diferent perquè no hi havia treballat mai i tot era nou per a mi, és una ciutat molt exòtica i això va fer que escrivís els personatges i la història al seu voltant. Va ser fàcil trobar alguna cosa per explicar perquè hi ha tanta història i diversitat d’art i cultura que a Barcelona tot inspira, qualsevol racó de la ciutat.

–Vicky, un dels personatges, arriba a la ciutat per fer un màster en identitat catalana. ¿Vostè va tenir temps d’aprendre res sobre això?
–No, impossible. Quan rodes una pel.lícula no tens temps per a res més. Quan escrius ficció, fas servir algunes dades que has recopilat sobre el personatge o el lloc on es des- envolupa la història i les utilitzes de manera que sigui tan realista com sigui possible. He estat a Barcelona diverses vegades i amb motiu de la pel.lícula he pogut conèixer-la més, però no tant per adonar-me que molts actors i tècnics que hi van treballar parlaven català i no espanyol, insistien a fer les seves escenes en català en lloc de castellà, però jo no entenia la diferència ni el que això implicava. Per a qui arriba de fora, Espanya és Espanya, una unitat, una hegemonia, després en descobreixes la diversitat i la riquesa cultural i també els xocs culturals que hi ha.

–No havia dirigit mai actors espanyols, ¿com va ser l’experiència?
–Extraordinària. No coneixia la feina de Penélope Cruz fins que vaig veure Volver. Em va semblar brillant, a més d’estar guapíssima i molt sexi. És una actriu amb molta força, quan em va dir que volia treballar en la meva pel.lícula no m’ho vaig pensar dues vegades. Vaig escriure el seu paper perquè pogués lluir tot el seu talent. Javier Bardem i ella van tenir plena llibertat per improvisar moltes escenes en què parlen en espanyol, fins al punt que no vaig saber què es deien fins que va arribar l’hora del muntatge de la pel.lícula. El traductor que va fer els subtítols em va explicar què s’estaven dient. Això demostra el nivell de confiança que vaig posar en ells.

–A molts actors els sorprèn que pràcticament no es comuniqui amb ells durant el rodatge…
–Els actors ja en tenen prou amb la seva feina i no cal que jo els atabali amb xerrades, anàlisis i direccions. Ells coneixen el personatge i només l’han d’interpretar quan arriben al rodatge. Si tenen alguna pregunta relacionada amb el guió em tenen a mi per respondre-la o per corregir- los si alguna cosa surt malament.

–¿Passa sovint això?
–Rara vegada. Quan contracto un actor ho faig perquè he vist la seva feina i em sembla que reuneix les qualitats que busco per al paper. Però no sóc dels que es desfan en elogis, petons i abraçades durant el rodatge. Em limito a la feina.

Advertisements