Allen posa Catalunya en el punt de mira

La seva última pel·lícula té molt de publireportatge ple de tòpics sobre Barcelona

barcelona a canes? Woody Allen retrata la ciutat obviant la llengua.
efe
MULTIMÈDIA

Salvador Montalt, Canes.
Coincidint amb la projecció de Vicky Cristina Barcelona, de ?Woody Allen, al festival de Canes, la revista Variety ha publicat un article sobre la nova política cinematogràfica de la Generalitat. S’hi destaca la voluntat d’invertir en produccions més importants “que comporti una més gran presència de talents locals i que enforteixi la participació catalana en coproduccions”; de manera que, en paraules de Ferran Tomàs, director de l’ICIC, “es deixi de ser soci minoritari i que les empreses catalanes tinguin un paper decisiu en les produccions”. L’article tanmateix es fa ressò de la inquietud dels productors de casa nostra, pel fet que es prioritzi el contingut cultural, per bé que “el sistema no és tan rígid”, va declarar Xavier Parache, de l’ICIC, que va afegir que “el que no es pot aconseguir per una línia de subvencions, es pot tenir per una altra. Pel·lícules com ‘Yo soy la Juani’, ‘El orfanato’ i ‘Rec’, i autors com Albert Serra, hi sortiran guanyant amb aquestes noves mesures”, perquè el govern ha aprovat uns altres ajuts per a promoure la presència de films de casa nostra en festivals internacionals.
Sort en tenim, però, del gironí Albert Serra que porta la nostra llengua a les sales de Canes, absent a la resta de films que Catalan Films hi promou, entre les quals Liverpool, de l’argentí Lisan?dro Alonso, i La sal de la terra, de la palestina Annemarie Jacir. I és que, si bé Vicky Cristina Barcelona és un bon exemple de participació majoritària d’un productor català en un film internacional, també deixa en evidència com es pot arribar a esborrar la identitat catalana i especialment la llengua. Fins i tot Woody Allen es permet de fer-ne ironia, en un parell de gags divertits, tot just començada la pel·lícula. La llàstima és que precisament li hauria anat molt millor unes dosis d’identificació amb la terra on ha rodat i no li hauria quedat una mirada aliena, tan superficial, tan de turista “upper class”, treballant amb els seus actors anglosaxons i fent servir Javier Bardem i Penélope Cruz com a ingredients del tipisme, filmant en anglès i havent de fer-ne broma i llançant una lloança a la bellesa de la llengua castellana, com per fer-se perdonar la incapacitat d’una elemental “integració”.
El film d’Allen té molt de publireportatge turístic ple de tòpics, amb tocs d’humor marca de la casa i les habituals contradiccions sornegueres dels personatges. La impressió general a Canes és que es tracta d’un film menor del seu autor, en el qual sembla voler explorar la follia dels sentiments, però no va més enllà d’un cert retrobament amb l’arquetip “typical spanish”, quedant-se en una mena de recreació folklòrica

FONT: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008051800_9_266407__Cultura-Allen-posa-Catalunya-punt-mira

Advertisements