Allen no passa del publireportatge turístic

El cineasta presenta una comèdia d’embolics sentimentals amb només alguns detalls d’enginy

IMMA MERINO. Canes
Una comèdia d’embolics sentimentals que, amb només alguns detalls d’enginy marca de la casa, sembla més un publireportatge turístic. Woody Allen ha confirmat les sospites respecte de Vicky Cristina Barcelona, que va projectar-se ahir a Canes en una sessió de premsa avançada a la funció de gala que, fora de competició, tindrà lloc avui al festival. Amb l’arquitectura de Gaudí com a referent, la imatge més tòpicament turística es fa present a la pel·lícula. En una trobada amb la premsa, el cineasta va dir ahir que, per un nord-americà, Barcelona és una ciutat exòtica. I s’ha quedat en l’exotisme, és a dir, en la superficialitat.


+ Les turistes del film d’Allen no s’estan de visitar la Pedrera. Foto: EL PUNT

Cristina, interpretada per Rebecca Hall i una de les joves nord-americanes que arriben a Barcelona per passar-hi un estiu, explica en un dinar que fa una tesi sobre la identitat catalana. Un altre personatge, un nord-americà ric que passa el dia jugant al golf, li pregunta de què serveix això per fer carrera. Woody Allen tampoc no deu creure que conèixer la identitat catalana li serveixi per a res. Almenys per fer pel·lícules, ni que estiguin ambientades a Barcelona i, amb un fort suport econòmic institucional, estiguin produïdes per una empresa multimèdia catalana. Filmant l’arquitectura de Gaudí, mostrant l’edifici dels museus i aportant algunes suposades pinzellades de color local (amb simpàtiques putes del carrer incloses) n’ha fet prou per aportar la seva visió de Barcelona al ritme de flamenc, mentre que, curiosament, la tonada d’El noi de la mare se sent quan les turistes visiten Astúries en companyia del pintor interpretat per Javier Bardem. Potser això és el que es volia: que Woody Allen fes un publireportatge turístic encaixat dins d’una comèdia sentimental fàcil i vendible protagonitzada per actors amb la projecció comercial de Scarlett Johansson, Javier Bardem i Penélope Cruz. Només aquesta última, junt amb Rebbeca Hall, és present a Canes per acompanyar Woody Allen en la promoció a Canes de la pel·lícula produïda per Mediapro.

Però a més, Woody Allen, que sembla un cineasta de vacances, tampoc no sembla haver-s’hi esforçat gaire amb aquesta comèdia que dóna voltes sobre les diferents maneres de viure (o de no viure) l’amor. La superficialitat amb què mostra Barcelona va paral·lela a aquella amb què aborda els embolics sentimentals dels diversos personatges que es creuen a la pel·lícula. Només hi ha alguns moments esporàdics d’enginy verbal, però res a veure amb la complexitat sobre les relacions humanes que es fa present en els films memorables de Woody Allen. Amb tot, la pel·lícula no va ser del tot mal rebuda per la premsa cannoise, malgrat que, a la sortida de la projecció, també hi havia qui parlava de la decadència del cineasta de Manhattan. Eren altres temps.

Unes hores abans de la primera projecció pública de Vicky Cristina Barcelona, el seu director, que avui té programada la roda de premsa oficial amb la premsa internacional, va tenir una reunió privada amb un reduït grup de periodistes de mitjans catalans i estatals. En aquesta trobada, Woody Allen va assegurar que està encantat amb la ciutat de Barcelona i no va descartar rodar-hi un nou film, desmentint així l’enuig que el productor Jaume Roures li havia adjudicat per l’excessiva pressió mediàtica i social durant les setmanes de rodatge a la capital catalana.

«A Barcelona hi vaig viure un bon moment, va ser molt agradable treballar-hi», va dir el cineasta, que amb tot també va insinuar la possibilitat de rodar a Madrid o Sant Sebastià. Allen i Mediapro tenen un acord per fer junts tres produccions més fins al 2011. «Vull escriure una història per a una o dues ciutats espanyoles», va dir el director, que posa com a condició que aquests llocs «siguin agradables perquè hi visqui la meva família durant el rodatge».

Si Vicky Cristina Barcelona té un cert to de cinta promocional de la ciutat, les declaracions del director no ho són menys: ahir va defensar que la pel·lícula només es podia fer a Barcelona. Potser podria haver funcionat a París o Venècia, però la història per si mateixa –la de dues joves nord-americanes que busquen un canvi radical en les seves vides– necessitava un canvi com el que es produeix quan viatgen de Nova York a Barcelona, una ciutat «exòtica» des de el punt de vista nord-americà, segons va argumentar el director.

FONT: WWW.VILAWEB.CAT

Advertisements