FONT: WWW.ELPERIODICO.CAT
CRISTINA SAVALL
CANNES / ENVIADA ESPECIAL

“Romàntica, exòtica, viva, plena de bellesa visual, cosmopolita i al seu torn molt espanyola”. Així defineix Woody Allen Barcelona, ciutat que converteix en un personatge més a la pel.lícula que avui presenta al festival de Cannes. El títol, per si mateix, és tan sobri com significatiu. Vicky Cristina Barcelona concedeix la mateixa notorietat al nom de la ciutat que al de les dues nord-americanes protagonistes d’aquesta “co- mèdia passional” sobre la fragilitat, fugacitat i el misteri de l’amor.
El cèlebre director novaiorquès ha confeccionat una “postal virtual” de Barcelona. La mostra tal com la veu: “Amb flors, aigua, platges, un clima i un menjar excel.lents, una arquitectura fascinant, modernista, i una vitalitat sorprenent”.

VISTES DES DE L’HOTEL
En aquest sentit destaca les seves nits. “És increïble, a les tres de la matinada els carrers estan plens. Hi ha moltes coses que m’entusiasmen de Barcelona”. Entre elles, la panoràmica que contemplava des de la seva suite a l’hotel Arts. “Aquell preciós mosaic d’edificis antics amb construccions modernes”, va declarar ahir, a un grup de periodistes espanyols, quatre hores abans de la primera sessió de premsa de Vicky Cristina Barcelona. “Les preguntes sempre són més interessants quan no han vist la pel.lícula”, va declarar amb la seva habitual, sorneguera i aguda ironia.
Allen diu que només té bons records del rodatge. “La gent va ser molt agradable i cooperadora”. Filmar a Barcelona va ser molt més fàcil, més simple que a Nova York. “És cert, s’hi acostava molta gent, però sempre eren respectuosos. Quan feia callar, callaven. Això a Manhattan és impensable. ¡Impossible!”. Nova York i Londres –que no considera una ciutat europea–, segons les seves paraules, les sent més pròximes. “Són el meu entorn natural. Barcelona i Venècia no tenen res a veure. Sóc un fan de les ciutats, no m’agrada el camp. L’urbs sempre forma part de les meves històries”.
Després de la seva “grata” experiència a la capital catalana voldria tornar a rodar a Espanya. “A Sant Sebastià, a Madrid, o potser un altre cop a Barcelona”, cosa que contradiu les declaracions del seu productor, Jaume Roures, directiu de Mediapro, que havia difós que el cineasta no volia tornar a rodar a Barcelona a causa de la pressió que havia hagut de suportar. Amb Mediapro, a Allen l’uneix el projecte de tres noves pel.lícules, una vegada finalitzat el rodatge de la que està acabant a Nova York. “L’he parat uns dies per poder anar a Cannes”, va informar.
El director de Match point busca, primer de tot, llocs on la seva família es trobi còmoda. “De jove a penes viatjava, i si ara ho faig és per la meva dona. Li encanta”, va confessar Woody Allen. El seu actual objectiu, va dir, és donar una oportunitat al ciutadà nord-americà mitjà que no sol veure Barcelona a la pantalla. “Veuen Londres, París, Viena, Alemanya, però els escenaris espanyols no. Els nord-americans voldran conèixer Barcelona després de veure la pel.lícula. Sens dubte, és la més europea que he fet”, va reconèixer, gesticulant, com encongit dins el seu jersei de llana marró. Per ell, l’exotisme és tan atractiu com peregrí, especialment si procedeix d’un país llunyà. I Espanya ho és, com ho són els seus actors. “Javier Bardem i Penélope Cruz representen la imatge temperamental que té un americà de l’home i de la dona espanyols. Per mi són exòtics, i als EUA, tot i que siguin molt coneguts, els perceben així. És més, Penélope és exòtica fins i tot a Espanya”.
Els seus personatges caminen sobre una fina capa de gel. “Són extrems, viuen al límit, sobretot la gelosa dona que interpreta Penélope, que sempre està desitjant clavar-li un ganivet a algú”, va declarar. El fulletó està servit. Tres dones, (Scarlett Johansson, un remolí sexual a la recerca d’experiències; Rebecca Hall, en aparença més convencional, i Penélope) es desviuen pel pintor a qui dóna vida Bardem, que a menys que avui canviï d’opinió no tenia intenció d’aparèixer per Cannes. “No tinc res profund a dir sobre l’amor, però al crear personatges vius que es relacionen entre si la gent pot treure les seves conclusions”, va manifestar Woody Allen.

Advertisements